La meva ànima voldria enlairar-se
però el meu cos no la deixa sortir.
És com si jo volgués allunyar-me de mi.
Però quan l'àngel o la musa m'inspiren,
sóc l'alè d'un exèrcit diví.
Sóc guspira, estel o carícia, per fi!
però el meu cos no la deixa sortir.
És com si jo volgués allunyar-me de mi.
Però quan l'àngel o la musa m'inspiren,
sóc l'alè d'un exèrcit diví.
Sóc guspira, estel o carícia, per fi!
Guspira, Estel I Carícia, Mishima 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada